Es una montaña de 173m de altitud, entre el mar y la ciudad.
Aquí vivieron los romanos (desde el s. III aC. hasta el s. II aC.). Ellos explotaban la montaña como a pedrera, materiales para la construcción. Esta explotación se intensificó durante los s. XIX y a medianos del s. XX se finalizó.
La montaña es un gran conjunto de parques naturales, tres de ellos tienen el nombre de tres poetas, que son el de Joan Brossa, Joan Maragall y Cinto Verdaguer.
Dentro de uno de estos jardines hay un palacio muy conocido, el Palacio Sant Jordi.
Empezamos el recorrido desde la Plaza España, desde allí vamos subiendo la montaña. Entre la Plaza España y el Palacio Nacional, hay muchas estatuas e personajes de la mitología grecorromana.
Justo antes de llegar a las, a la derecha hay un nuevo edificio recuperado, la Càixa Fórum. Antes este edificio era una fábrica textil de la época modernista constriuda por el arquitecto catalán Puig i Cadafalc.
dimarts, 10 de juny del 2008
MONTJUÏC
Continuamos subiendo por la Avenida Maria Cristina. Los edificios que están a cada lado de esta avenida son recintos feriales que se utilizan para exposición y presentación de nuevos productos comerciales.
las escaleras mecánicas nos llevan al Palacio Nacional, que acoge el Museo Nacional de Arte Cataluña (MNAC), donde se pueden visitar obras de arte románico, arte gótico, renacentista y barroco; además del legado de Cambó,y parte de la colección de Thyssen-Bornemisza: arte moderno;se añaden dibujos, grabados, carteles, fotografías y numismática.
Toda esta zona se construyó para la Exposición Universal que se celebró el año 1929 en Barcelona.
Delante del Palacio Nacional hay una fuente llamada Fuente Mágica, construida por el diseñador Carles Buigas, esta fuente fue inagurada el 19 de mayo de 1929 durante la Exposición Internacional de Barcelona. La fuente mágica es una espectacular exhibición de color, luz, movimiento, música y acrobacias acuáticas.
A la derecha, las escaleras mecánicas nos llevan al Estadio Olímpico de Montjuïc.
El estadio se inauguro por primera veszel 1929 y el arquitecto fue Pere Domènech i Roura. Y se reinauguró el 1989 para los juegos olímpicos del 1992. Este fue uno de los acontecimientos más populares que se realizó en ese estadio.
El Palacio Sant Jordi también acogió los juegos olímpicos. En la actualidad se utiliza sobre todo, para conciertos.
Cerca del estadio está la torre Calatrava, que es una torre de comunicaciones.
Saliendo del Teatro Griego, volvemos a reacer el camino y nos dirijimos a la avenida del Estadio, hasta la Fundación Miró.
Miró fue pintor y escultor, nació el 1893, y murió a los 90 años. El arquitecto de Miró fue Josep Lluís Sert. Y el edificio fue construido en el 1975.
En Miró se hacen exposiciones de obras de artistas contemporáneos chinos.
Hay más de 300 pinturas, 150 esculturas, 9 obras textiles, la obra gráfica completa y más de 8000 dibujos, cartas y documentos inéditos.
Al salir de Miró y dejarlo atrás, nos dirigimos, por la misma avenida al los jardines de Mossèn Cinto, por la avenida de Miramar.
Estos jardines tienen una extensión de 4,3 ha y fueron inaugurados en el 1970.
Al entrar en el parque vemos en la parte superior un seguido de lagos y estanques. A bajo del todo, rodeando el lago, encontramos una escultura y dos ejmplares de Ginkgo biloba.
Lo llaman fósil viviente porque fue el único árbol que sobrevivió de los árboles Ginkgoales.
Tiene barias utilidades, mejora la circulación cerebral, la función sexual, la audición y es muy útil para los problemas vasculares.
En los estanque las plantas que podemos encontrar son acuáticas, como Nymphea alba, Iris pseudoacotus, Nuphat Iuteum, Zamtedeschia aethiopica.
La escultura del principio es la de una chica que tiene en la mano Llitis. Tan bien hay un poema que dice:
Bonica és la rosa
Més ho és el ram
Més ho més ho és liti
Que floreix tot l'any.
Verdaguer
anécdota
Este día una de las muchas cosas que nos pasaron fue que la Alba de nuestro grupo, se perdió junto a la María y la Mariona del grupo 10 buscando al fauno, y terminaron una hora después en la Font del Gat. También me perdí yo (Ivonne) buscando la Càixa Fórum mientras Sara y Noe buscaban información en el museo.
dilluns, 9 de juny del 2008
El modernismo catalán
El modernismo catalán A bajo os ponemos un enlace donde podéis encontrar más información y una introducción del modernismo catalán. Antes de poneros sus características. Modernismo catalán o Arte Noveau Características del Modernismo 1.Predominio de las asimetrías y de la línea curva , con abundantes ondulaciones.
2.Utilización de motivos exóticos inspirados en culturas antiguas o lejanas: cultura clásica grecorromana, China o Japón...
3.Tendencia a mostrar figuras femeninas con actitudes delicadas.
4.Inspiración en el arte medieval, sobre todo en el gótico.
5.Inspiración en motivos naturales, especialmente del mundo vegetal. Gaudí no sólo utiliza estos motivos en la decoración sino en la configuración del edificio: la Pedrera remite a un acantilado.
Una primera característica del modernismo es la inspiración que buscan en el arte de otras épocas, sobre todo la época medieval, pero también Los arquitectos más importantes de este estilo que sean catalanes son: Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch, Enric Sagnier i Villavecchia, Rubió i Bellver.
La Illa de la Dsicordia en realidad se llama así porque rivalizan en fama e interés.
Observando las fantasticas fachadas de estos edificios en comparación a las demás encontramos que todas tienen un estilo muy definido. La casa Batlló tiene formas irregulares, de estilo modernista; las paredes están recubiertas de cerámica y cristales de colores. El animal que se representa al coronamiento de la fachada de la casa Batlló es un dragón.
Pero no solo la casa Batlló tiene algo especial sino que la casa Ametller también lo tiene. Esta se inspira en casas de las ciudades del norte de Europa, además de en el gótico medieval. También en ella se encuentra la representación de Sant Jordi. Se representa la figura de un héroe que está decapitando una serpiente gigante o un dragón. Estás figuras se refieren a los matadores de dragones.
Una vez de haber visitado toda la illa de la Discódia continuamos nuestro itinerario que nos condució hacía el Passeig de Gràcia donde hay unos fanales modernistas y preciosos.
Por la calle Consell de Cent dirección calle Pau Claris y antes de llegar a la calle Diputació está el passatge Permanyer. Donde pudimos apreciar un tipo de casas que están en este pasaje. Las casas son de pocos pisos, bajas, pintadas con colores claros y suaves. Todas son iguales por que tienen la misma estructura y decoración. También se puede ver que tienen escaleras. Al salir al calle Roger de Llúria vimos una construcción que hay dentro de esta manzana de casas de l’Eixample llamada la Torre de les Aigües. Servía para garantizar agua potable en la zona.
Observando las fachadas del exterior e interior de la manzana de casas, en nuestra opinión, las casas del interior de las “illas” son peores que las del exterior. Porque las del exterior tienen, más luz, más vistas, aunque también más ruido.
Una vez hubimos subido la calle Roger de Llúria y llegamos a la calle Aragó encontramos la iglesia gótica de la Concepció. Al ver está iglesia nos quedamos boquiabiertos de lo majestuosa que era, entramos en claustro gótico, en el que unas columnas lobuladas sostienen los capiteles en los que reposan los arcos ojivales.
La situación primitiva de la iglesia gótica de la Concepció corresponde a la antigua iglesia de Santa Maria de Jonqueres que estava situada donde actualmente está el edificio de la Caixa de Via Laietana. Fue trasladada entre el año 1868,1869 y 1871 y la trasladaron por que Barcelona estaba creciendo y tenían que construir iglesias fuera de la muralla.
Al salir del claustro y como nos indicaba nuestro itinerario subimos la calle Bruc hasta la Diagonal y observamos la impresionante Casa de les Punxes.
El arquitecto de la casa de les Punxes o casa de Terrades fue Puig i Cadafalch. El nombre popular creemos que se refiere al hecho de que las torres que rematan la fachada tiene una forma cónica acabada en punta, como agujas. En la foto lo podemos apreciar.
Al salir de la Casa de les Punxes la verdad es que estábamos bastante cansadas y sedientas así que paramos a reposar y tomar unas bebidas en un bar cerca de allí. Cuando ya estábamos suficientemente descansadas seguimos la Diagonal que nos conducía hasta al calle Pau Claris donde en dirección al mar se podía observar la casa del baró de Quadres. Entramos dentro de ella y pedimos información, lo que descubrimos de ella fue esto: la función actualmente de la casa del baró de Quadres es mantener relaciones españolas con Asia y países Asiáticos o sea relaciones política. También hay exposiciones y bibliotecas. Miramos los mosaicos del vestíbulo y nos dirigimos rápidamente hacía la Pedrera ya que nos habíamos entretenido un poco e íbamos a llegar tarde.
La Pedrera
Sus obras más importantes a Barcelona son: Torre de Bellesguard, Col·legi de les Teresines, Parc Güell, Finca Güell, Casa Vicens, Casa Milà, Sagrada Familia, Casa Batlló, Casa Calvet, Palau Güell, Porta Finca Miralles, Escoles de la Sagrada Familia, Esglèsia de St. Pacià, Fanals de la Plaça Reial y del plà del Palau.
Guadí
El itinerario casi había concluido solo faltaba visitar La Sagrada Familia. Para llegar antes y hacer más divertido el recorrido hasta ella decidimos coger unas bicicletas de bicing entonces al Ivonne llamo para informarse cómo poder coger las bicicletas. Para cogerlas necesitábamos una tarjeta que se obtenía desde una página web y una vez que la pedías te llegaba al cabo de dos semanas. Así que nos quedamos con las ganas de ir en bicicleta pero bueno en vez de las bicicletas cogimos el metro que en unos minutos nos dejó al lado de la Sagrada Familia.
Para el trabajo nos pedía una fotografía de todo el grupo así que tuvimos a una mujer que era extranjera que nos hiciera la foto al principio no nos entendía pero luego lo conseguimos i si, nos entendió y nos hizo la foto.
Como buenos catalanes que somos, debemos saber esta información sobre la Sagrada Familia:
El Templo Expiatorio de la Sagrada Familia es del modernismo catalán y a parte se ha convertido en el símbolo de Barcelona. Obra inacabada del arquitecto Antoni Gaudí. Situada al distrito del Eixample de la ciudad. Gaudí quiso conceder una simbología de un poema místico con audacia. Haciendo también una estructura con arco parabólico o funicular de fuerzas pero a al vez combinando un toque naturalista y abstracción. La Sagrada Familia es el monumento más visitado del Estado español por encima de muchos otros. También el 2005 la Sagrada Familia fue declarado Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO. Con la influencia de visitantes han hecho cambiar la situación económica. La Sagrada Familia es una iglesia católica. Pero la Catedral de Barcelona es la catedral de Santa Eulàlia, edificio gótico de la edad media.
Las fachadas de la Sagrada Familia se llaman: fachada de la Natividad donde hay representado la escena religiosa dedicada a San Bernabé, San Simón, San Judas Tadeo y San Matías y incluyendo los nombres de Jesús, Maria y José enlazados con palmas y con la palabra "Sanctus". A parte la fachada de la Natividad tiene 3 pórticos el de la fe, la esperanza y la caridad. La fachada de la pasión su escena religiosa representa la pasión y la muerte de Jesucristo. Las torres de la fachada de la pasión están dedicadas a Santiago el Menor, San Bartolomé, Santo Tomás y San Felipe. Y el pórtico también representa la Pasión y muerte de Jesús. La fachada de la Gloria su escena religiosa representa la Gloria de Jesucristo. Las torres de la fachada de Gloria están dedicadas a San Andrés, San Pedro, San Pablo y Santiago el Mayor. El pórtico presentará imágenes del Purgatorio y la vida del hombre y sus oficios. A parte en la parte superior estará representado el Juicio Final. Y saliente de los pórticos se verá el signo de la cruz y la Sagrada Familia gloriosa con Jesús en medio y encima de él, el Espíritu Santo y Dios Padre. Cada una de las puertas, estará dedicada a un sacramento y también a una de las peticiones del Padrenuestro.
El actual escultor de la Sagrada Familia es Jordi Bonet.
Silueta simplificada de la Sagrada Familia en forma de logotipo.
Finalmente el itinerario había concluido.
anécdotas
Acabamos cansadas y con un dolor de pies enorme. Como era bastante tarde nos quedamos a comer cerca de allí y una vez acabado de comer. Organizamos el día siguiente que tocaba visitar el Barrio Gótico y ya por fin cogimos el metro y el tram hasta casa.
diumenge, 8 de juny del 2008
Barri Gòtic
Després de l' esgotador recorregut per les rambles, el següent itinerari és el Barri Gòtic. Us preguntareu..i per què s'anomena Barri Gòtic? Després ho sabrem, o sigui heu de continuar llegint. D'aquest barri podem dir que és el centre històric de Barcelona i el lloc més antic de la ciutat. Aquest barri inclou barris més petits: Santa Anna, el Call, Santa Maria del Pi, la Mercè, la Catedral, el Palau i Sant Just i Pastor. Poc a poc, veurem les característiques d'aquests indrets.
A dos quarts de nou, ens vam dirigir a la Font de Canaletes per trobar-nos amb els professors. Començat l'itinerari, ens situem al mig de la Plaça Catalunya per observar el gran banc situat en una de les cantonades de la plaça.
A la teulada del Banco Espanyol de Crédito veiem un déu grecoromà és Mercuri o Hermes, déu del comerç i les finances, també missatger dels deus. L’hem identificat per la forma en què està, com si estigués ballant, i a més perquè està a sobre d’un gran banc,
Potser molta gent no sap el significat del nom "Barri Gòtic", doncs bé, aquí el tenim. Es diu Barri Gòtic perquè la majoria dels edificis són d’estil gòtic.
Fet això, ens acostem a la cantonada amb les Rambles, on hem trobat l'escultura de la qual es parla a l'itinerari, que està dedicada a Francesc Macià.
Aquest personatge va ser el president de la Generalitat de Catalunya. En aquesta escultura hi ha gravada una inscripció: “Essent president de la Generalitat de Catalunya el molt honorable ser. Jordi Pujol y Soley, són inaugurats aquests monuments.
El 25 de desembre de 1991.
Passat el Hard Rock Cafè arribem a la plaça Ramon Amadeu (1745-1821), nominada d'aquesta manera per aquest escultor pessebrista que va viure 76 anys.
Ara estem davant una església, l'església de Santa Anna que és d'estil gòtic, fosca, gran, amb les vitralls rematats per l'arc ojival, arc en punta, són petites. Les parets són de pedra.
En arribar al carrer de Bertrellans, ens aturem per veure que hi han set fanals i continuem el camí fins a la plaça de la Vila de Madrid, on trobem les restes de la necròpoli romana del segle II, amb tombes situades en una antiga via.
→ La necròpoli. - De les cabres el ramat ja no embruta l’empedrat.
- Hi anàvem a menjar nata ensaïmada i xocolata.
- Hi celebrava la gent el bateig i el casament.
Alguns dels personatges cèlebres relacionats d’alguna manera amb aquest carrer són Francesc Salvà i Campillo (el doctor), Montserrat Caballé, Josep Puiggarrí i Llobet.
Tombant a mà dreta trobem la plaça del Pi, que es diu així perquè hi ha un pi. Al seu mateix davant veiem l'església del Pi, també en estil gòtic, en la façana destaca la gran rossasa. Ens va agradarmolt vam somiar que ens havíem traslladat a la màgica Edat Mitjana.
Seguint les instruccions del paper, sortim pel carreró de l'Ave Maria, terme provinent del llatí: important per a nosaltres perquè els idiomes que parlem provenen del llatí.
Continuem pel carrer dels Banys Nous, que es diu així perquè abans hi havien uns banys antics i els van renovar, en van fer de nous. El comerç que hi predomina són les antiguitats i, lògicament, no són els mateixos comerços que podem trobar al nostre barri.
Avancem pel carrer del call (un call, en les ciutats i viles medievals catalanes, és una zona habitada per jueus) fins veure l'edifici al que se li noten parts de l'antiga muralla de Barcelona per els bonys que té a la paret.
→ La part que es nota.Places del Pi, de Sant Felip Neri i la Gariga i Bachs
Ens dirigim cap al carrer Marlet i el carrer de l'arc de San Ramon i després cap al carrer de Sant Domènec del Call fins a la plaça del final del carrer Sant Felip Neri. La plaça és petita, tancada, i té una font al centre. Té cinc costats, igual que la font. Una anècdota d’aquí és que ens hem trobat amb els grups: 12 i 13. Aquesta és una de les parets de la plaça, on es poden observar clarament els impactes de bala a la paret. Ara, acabem de trobar uns fanals que ens resulten familiars...és clar! Els hem vist a l’eixample, al carrer de Bertrellans! Deixant aquesta plaça enrere, anem a la plaça Garriga i Bachs, on trobem un monument. Podem llegir clarament que a la seva placa hi ha escrit: "El p. Joan Califa, el doctor Joaquim Pou, doctor Joan Massana, el Salvador Avet, doctor Josep Navarro, doctor Pedro las Tortras, doctor Julián Portet i doctor Ramon Más sacrificaron su vida por Diós, por la patria y por el rey. La ciudad agradecida enltece aquí perpetivamente su memoria" i la numeració passada a números àrabs amb els números romans és aquesta: MCMXXIX : 1929. La figura es diu J.Llimona. → La figura. Després d'haver-nos fixat en la placa de la figura, ens adonem que hi ha un carrer per el que circula molta gent, el carrer del Bisbe, on hi ha un pont uqe connecta l'edifici d'un costat amb el de l'altre costat Una altra anècdota és que la Mireia i la Judit es van aturar a parlar amb dos nois que se’ns van apropar; una altra anècdota d’aquest mateix lloc és que la Judit es va asseure a un banc a demanar diner fent-se passar per una persona pobra. → El pont. Al carrer de la pietat (a l'esquerra del pont) hi ha una altra placa que diu això: Apel·les mestres, nascut al cor de Barcelona, ha rebut l’homenatge de la ciutat i de tot Catalunya, les corporacions artístiques es complauen al recordar-ho. Els números són MCMXXXV : 1935 Passant per davant del Portal de la Pietat de la Catedral ens fixem en l'arc que envolta el timpà i veiem que el tema que hi ha representat és Jesus morint-se en braços de la seva mare. → Jesús morint-se. Ara hem arribat a la Catedral de Barcelona, que va ser construïda al 1046 i és d'estil gòtic. Aquí a la dreta hi ha la Casa dels Canonges, que es diu així perquè hi treballaven els canonges (persones que vivien en comunitats, com una mena de monjos). Acabem de trobar el Temple romà i la data de que són les columnes és finals del segle I aC. Aquest edifici acull actualment com a entitat el centre excursionista de Catalunya. Tornant al carrer de la Pietat veiem una casa gran, el Palau del Lloctinet. Un lloctinent és una persona que és segon prop d’un cap, d’un superior, i que pot ocupar el seu lloc, exercir la seva autoritat, en cas d’absència d’aquest. → La corona d’ Aragó.
El Saló Tinell El Saló Tinell a l'Edat Mitjana va ser: primer les monges del Convent de Santa Clara el van convertir en església i va ser restaurant als anys trenta del segle XX. Seguint per aquí, el carrer que connecta a la Plaça del Rei és el del Veguer, que era un funcionari reial dels ducats catalans de Grècia, amb una funció semblant a la dels castellans i capitans. Una vegueria és la casa o oficina del veguer. La plaça de Sant Jaume és el cor polític de Catalunya, que vol dir la part més important, la part que fa funcionar la política de Catalunya. Barri de la Ribera Els dos edificis emblemàtics d'aquesta part són la Generalitat i l'Ajuntament. Les funcions de la Generalitat a l'Edat Mitjana són cohesionar i representar els interessos polítics de la ciutadania, com ara. A la façana de la Generalitat moderna hi ha una escultura de Sant Jordi, ja que és el símbol de la institució perquè és patró de Catalunya. Continuem endavant per la plaça de l'Àngel i travessem la Via Laietana fins al carrer de l'Argenteria. A la placa de la façana d' entre els números 64-66 del carrer de l' Argenteria hi diu això: "Estant- se aquí va escurar els seus últims dies Joan Salvat Papasseit (1894 – 1924) de mare gitana, d'obrera estirp i de lleial nació: de dignitat poeta. El poble a un enemic ben noble en el centenari de la seva arribada al moll. Barcelona 1994. " Aquesta església tot i ser d’estil gòtic, en la faixada predomina les línies rectes i només les torres octogonals tenen una mica de verticalitat i els arcs de la entrada, arcs ogivals. Però en l’interior si que predomina força aquest estil arquitectònic, amb els pilars octogonals i els arcs ogivals, amés té un bon espai, aconseguit per les tres naus de la mateixa alçada.
Al final d'aquest carrer sortim a la església de Santa Maria del Mar construïda entre els anys 1329 i 1383.
Donant la volta a l'església arribem al Fossar de les Moreres, que era una plaça de Barcelona, adjacent a la Basílica de Santa Maria del Mar, on es recorda als morts defensant les llibertats i constitucions de Catalunya en el setge de Barcelona.
A aquest any va morir molta gent en defensa de les llibertats i constitucions de Catalunya en el setge de Barcelona.
En realitat nosaltres no sabíem què eren els màrtirs, per tant ho vam buscar. Els màrtirs del 1714 eren els morts en la defensa d'alguna causa, amb el que dóna "testimoniatge" de la seva fe en la mateixa.
Fossar de les Moreres
Hi ha un peveter a la mateixa plaça, i nosaltres vam intentar investigar quan es va inaugurar, però no ho vam saber.
Vam voler saber què en pensaven els veïns i comerciants de la zona d'aquesta plaça; a alguns els hi sembla bé perquè recorda a tota la gent morta i a d'altres els hi és igual perquè diuen que només està allà per fer bonic, però els hi agrada.
→El fossar de les Moreres.
Seguim pel carrer de Born fins al carrer de la Montcada. Baixant, al número 20 exactament, vam arribar al Palau Dalmases. Pujant, al número 15, trobem el Palau de Berenguer, on busquem les tines romanes, que es feien servir per guardar gra, blat.
Seguint per el carrer Princesa fins a la Plaça d'en Marcús, al costat de l'església veiem el carrer dels Assaonadors. Assaonar era agafar les pells tal com les deixava el blanquer i greixar-les, tenyir-les, desarrugar-les, eixugar-les, llustrar-les, etc.
Ara trenquem pel carrer del Carder i a mà esquerra anem cap al carrer de Giralt el Pellisser, que era un pelleter de noms i de fets, és a dir de pells de luxe
Hem trobat el carrer de Sant Pere més Baix, després tenim el carrer de la Mare de Déu del Pilar fins al carrer de Sant Pere més Alt on arribem al Palau de la Música Catalana d'estil el modernisme català i l'arquitecte, Lluís Domènech i Montaner. Al costat de l'antic edifici podem observar un de més nou anomenat Petit Palau, al costat de l'Orfeó Català. Entre les dues façanes podem veure grans diferències: una és molt més nova que l'altre, i la més antiga està molt més decorada. A una cantonada de l'edifici veiem una escultura que sembla ser la part de davant d'un vaixell, amb la forma d'una dona o sirena al davant i el que sembla ser el capità al damunt amb una espasa.
→ El palau de la música.
Observem clarament que segurament s'ha ampliat perquè sinó no es podien veure bé tots els detalls de l'escultura.
Anècdota
Una anècdota al finalitzar el dia i anar a la Plaça del Àngel perquè els professors passessin llista és que l' Adrià Contardo, sense voler, va mullar tot els pantalons a la Puri.
Una altra anècdota:
Glossari
Detrius: fems de colom, un cos sólid descomposat.
Claustre: Recinte, normalment quadrat, voltat de murs amb galeries cobertes i obertes vers el pati, que serveix de centre i comunicació a les principals dependències de l'edifici on es troba.
Necròpoli: Conjunt de sepulcres subterranis.
Llòbrec: LLoc amb poca llum.
Criteri: Norma per a jutjar una cosa.
Deixeble: Persona que rep l'ensenyament d'un mestre.
Cura: Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d'algú o d'alguna cosa, a fer alguna cosa com cal.
Bohèmia: Artista que mena una vida precària i desordenada.
Sinagoga: Nom donat en el món grecollatí al lloc de reunió per al culte jueu, a partir de l'època postexílica (segle VI aC).
Timpà: Espai semicircular que constitueix la part superior d'una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.
Gàrgoles: Canal sortint, per on vessa, a distància de la paret, l'aigua de pluja que cau sobre la teulada, la coberta, etc, d'un edifici.
Esmunyir: Lliscar, passar, escórrer-se, per una estretor.
Emblemàtic: Relatiu o pertanyent a un emblema.
Eixam: Gran munió de persones, animals o coses.
Orfebres: Artista que treballa objectes d'or, argent i altres metalls preciosos.
Munió: Gran nombre de persones, d'animals o de coses.
Policromades: Procediment gràfic per a reproduir originals en color consistent en la superposició de diverses imatges monocolors.
dilluns, 2 de juny del 2008
Rambles
El significat de la paraula rambla es pot relacionar amb la rambla de Barcelona per que era l’única via ampla en el cor de la ciutat i era un antic torren. Aquesta rambla te diferents trams anomenats:
Rambla de canaletes
Rambla dels estudis
Rambla de les flors
Rambla dels caputxins
Rambla de Santa Mònica
Rambla de Mar
Aquets noms tenen un significat: el primer tram s’anomena de canaletes per que te com a símbol a la font de canaletes la qual te una petita inscripció que diu “Si beveu aigua de la font de canaletes, sempre més sereu uns enamorats de Barcelona i per lluny que us n’aneu, tornareu sempre.
El segon tram, del que ara parlarem, s’anomena dels estudis perquè aquest carrer tenia com a fons l’Edifici dels Estudis Generals o Universitat de Barcelona. En aquesta part de la rambla també trobem el carrer del pintor anomenat Fortuny; pel qual s’arriba al Museu d'Art Contemporània de Barcelona(MACBA) i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
Al MACBA, construit per Richard Meier, podem observar obres del segle XX, també l’art contemporani exposat o podem visitar el teatre on es fan pròximament obres com per exemple ( nomeda & gediminas urbones des de el 14 de març – 15 de juny de 2008) o "autofocus retina de Lothar Baumgarten" (des de 8 de febrer – 15 de juny de 2008) o "Da capo de Francesc Torres" (des de 6 de juny – 28 de setembre de 2008). Nosaltres no vam poder observar gaire cosa perquè quan vam anar estava tancat. El que hem fet per aconseguir aquesta informació ha estat informar-nos per altres mitjans i preguntar a la gent.
El CCCB va ser obert a l’any 1994, en aquest cas els arquitectes foren dos, Albert Viaplana i Helio Piñón .
Museu d'Art Contemporània de Barcelona
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Continuem baixant per la rambla. A mà dreta es trobem el carrer del Carme, on hi ha una església d'estil Barroc, per els anarquistes durant la guerra civil espanyola. Aquesta església va ser destruïda l’any 1936.
Seguint caminant, entrem al tram de les flors i a mà esquerra trobem un enrajolat de la nostra formosa vila. Un tros més endevant trobem el Palau de la Virreina, que ara mateix és l’Institut de la Cultura. A dins, estan guardats els gegants.
El propietari d'aquest palau er a Felipe Manuel d'Amat (1707-1782), el virrei de Perú, va compra laa casa de la Rambla, amb la seva dona, quan ell va morir, va quedar rebatejada com el Palau de la Virreina.
Deixant el palau enrere, trobem la Boqueria o mercat de Sant Josep, un mercat on es ven de tot, cobert per un sostre, amb una entrada espectacular. Allà és on es va vendre per primer cop un “biberó”, que es un cafè amb una mica de llet condensada. Es va vendre al bar Pinocho.