Després de l' esgotador recorregut per les rambles, el següent itinerari és el Barri Gòtic. Us preguntareu..i per què s'anomena Barri Gòtic? Després ho sabrem, o sigui heu de continuar llegint. D'aquest barri podem dir que és el centre històric de Barcelona i el lloc més antic de la ciutat. Aquest barri inclou barris més petits: Santa Anna, el Call, Santa Maria del Pi, la Mercè, la Catedral, el Palau i Sant Just i Pastor. Poc a poc, veurem les característiques d'aquests indrets.
A dos quarts de nou, ens vam dirigir a la Font de Canaletes per trobar-nos amb els professors. Començat l'itinerari, ens situem al mig de la Plaça Catalunya per observar el gran banc situat en una de les cantonades de la plaça.
A la teulada del Banco Espanyol de Crédito veiem un déu grecoromà és Mercuri o Hermes, déu del comerç i les finances, també missatger dels deus. L’hem identificat per la forma en què està, com si estigués ballant, i a més perquè està a sobre d’un gran banc,
Potser molta gent no sap el significat del nom "Barri Gòtic", doncs bé, aquí el tenim. Es diu Barri Gòtic perquè la majoria dels edificis són d’estil gòtic.
Fet això, ens acostem a la cantonada amb les Rambles, on hem trobat l'escultura de la qual es parla a l'itinerari, que està dedicada a Francesc Macià.
Aquest personatge va ser el president de la Generalitat de Catalunya. En aquesta escultura hi ha gravada una inscripció: “Essent president de la Generalitat de Catalunya el molt honorable ser. Jordi Pujol y Soley, són inaugurats aquests monuments.
El 25 de desembre de 1991.
Passat el Hard Rock Cafè arribem a la plaça Ramon Amadeu (1745-1821), nominada d'aquesta manera per aquest escultor pessebrista que va viure 76 anys.
Ara estem davant una església, l'església de Santa Anna que és d'estil gòtic, fosca, gran, amb les vitralls rematats per l'arc ojival, arc en punta, són petites. Les parets són de pedra.
En arribar al carrer de Bertrellans, ens aturem per veure que hi han set fanals i continuem el camí fins a la plaça de la Vila de Madrid, on trobem les restes de la necròpoli romana del segle II, amb tombes situades en una antiga via.
→ La necròpoli. - De les cabres el ramat ja no embruta l’empedrat.
- Hi anàvem a menjar nata ensaïmada i xocolata.
- Hi celebrava la gent el bateig i el casament.
Alguns dels personatges cèlebres relacionats d’alguna manera amb aquest carrer són Francesc Salvà i Campillo (el doctor), Montserrat Caballé, Josep Puiggarrí i Llobet.
Tombant a mà dreta trobem la plaça del Pi, que es diu així perquè hi ha un pi. Al seu mateix davant veiem l'església del Pi, també en estil gòtic, en la façana destaca la gran rossasa. Ens va agradarmolt vam somiar que ens havíem traslladat a la màgica Edat Mitjana.
Seguint les instruccions del paper, sortim pel carreró de l'Ave Maria, terme provinent del llatí: important per a nosaltres perquè els idiomes que parlem provenen del llatí.
Continuem pel carrer dels Banys Nous, que es diu així perquè abans hi havien uns banys antics i els van renovar, en van fer de nous. El comerç que hi predomina són les antiguitats i, lògicament, no són els mateixos comerços que podem trobar al nostre barri.
Avancem pel carrer del call (un call, en les ciutats i viles medievals catalanes, és una zona habitada per jueus) fins veure l'edifici al que se li noten parts de l'antiga muralla de Barcelona per els bonys que té a la paret.
→ La part que es nota.
1 Comment:
Hauríeu de posar qui era Hermes, de quina època era la necròpolis i alguns trets distintius del gòtic.
Però abans acabeu tot l'altre. Per cert, falten vincles.
Post a Comment