Places del Pi, de Sant Felip Neri i la Gariga i Bachs

Després d'això busquem una cantonada on hi hauria d'haver una petita estatueta d'un sant. Vam trobar la "capsa" però no el sant.

→ No hi ha el sant.

Ens dirigim cap al carrer Marlet i el carrer de l'arc de San Ramon i després cap al carrer de Sant Domènec del Call fins a la plaça del final del carrer Sant Felip Neri. La plaça és petita, tancada, i té una font al centre. Té cinc costats, igual que la font. Una anècdota d’aquí és que ens hem trobat amb els grups: 12 i 13.

Aquesta és una de les parets de la plaça, on es poden observar clarament els impactes de bala a la paret.

Ara, acabem de trobar uns fanals que ens resulten familiars...és clar! Els hem vist a l’eixample, al carrer de Bertrellans!

Deixant aquesta plaça enrere, anem a la plaça Garriga i Bachs, on trobem un monument. Podem llegir clarament que a la seva placa hi ha escrit: "El p. Joan Califa, el doctor Joaquim Pou, doctor Joan Massana, el Salvador Avet, doctor Josep Navarro, doctor Pedro las Tortras, doctor Julián Portet i doctor Ramon Más sacrificaron su vida por Diós, por la patria y por el rey. La ciudad agradecida enltece aquí perpetivamente su memoria" i la numeració passada a números àrabs amb els números romans és aquesta: MCMXXIX : 1929. La figura es diu J.Llimona.

→ La figura.

Després d'haver-nos fixat en la placa de la figura, ens adonem que hi ha un carrer per el que circula molta gent, el carrer del Bisbe, on hi ha un pont uqe connecta l'edifici d'un costat amb el de l'altre costat Una altra anècdota és que la Mireia i la Judit es van aturar a parlar amb dos nois que se’ns van apropar; una altra anècdota d’aquest mateix lloc és que la Judit es va asseure a un banc a demanar diner fent-se passar per una persona pobra.

→ El pont.

Al carrer de la pietat (a l'esquerra del pont) hi ha una altra placa que diu això: Apel·les mestres, nascut al cor de Barcelona, ha rebut l’homenatge de la ciutat i de tot Catalunya, les corporacions artístiques es complauen al recordar-ho.

Els números són MCMXXXV : 1935

Passant per davant del Portal de la Pietat de la Catedral ens fixem en l'arc que envolta el timpà i veiem que el tema que hi ha representat és Jesus morint-se en braços de la seva mare.

→

Jesús morint-se.

Ara hem arribat a la Catedral de Barcelona, que va ser construïda al 1046 i és d'estil gòtic.

Aquí a la dreta hi ha la Casa dels Canonges, que es diu així perquè hi treballaven els canonges (persones que vivien en comunitats, com una mena de monjos).

Acabem de trobar el Temple romà i la data de que són les columnes és finals del segle I aC. Aquest edifici acull actualment com a entitat el centre excursionista de Catalunya.

Tornant al carrer de la Pietat veiem una casa gran, el Palau del Lloctinet. Un lloctinent és una persona que és segon prop d’un cap, d’un superior, i que pot ocupar el seu lloc, exercir la seva autoritat, en cas d’absència d’aquest.

→ La corona d’ Aragó.