Fossar de les Moreres

Hi ha un peveter a la mateixa plaça, i nosaltres vam intentar investigar quan es va inaugurar, però no ho vam saber.

Vam voler saber què en pensaven els veïns i comerciants de la zona d'aquesta plaça; a alguns els hi sembla bé perquè recorda a tota la gent morta i a d'altres els hi és igual perquè diuen que només està allà per fer bonic, però els hi agrada.

→El fossar de les Moreres.

Seguim pel carrer de Born fins al carrer de la Montcada. Baixant, al número 20 exactament, vam arribar al Palau Dalmases. Pujant, al número 15, trobem el Palau de Berenguer, on busquem les tines romanes, que es feien servir per guardar gra, blat.

Seguint per el carrer Princesa fins a la Plaça d'en Marcús, al costat de l'església veiem el carrer dels Assaonadors. Assaonar era agafar les pells tal com les deixava el blanquer i greixar-les, tenyir-les, desarrugar-les, eixugar-les, llustrar-les, etc.

Ara trenquem pel carrer del Carder i a mà esquerra anem cap al carrer de Giralt el Pellisser, que era un pelleter de noms i de fets, és a dir de pells de luxe

Hem trobat el carrer de Sant Pere més Baix, després tenim el carrer de la Mare de Déu del Pilar fins al carrer de Sant Pere més Alt on arribem al Palau de la Música Catalana d'estil el modernisme català i l'arquitecte, Lluís Domènech i Montaner. Al costat de l'antic edifici podem observar un de més nou anomenat Petit Palau, al costat de l'Orfeó Català. Entre les dues façanes podem veure grans diferències: una és molt més nova que l'altre, i la més antiga està molt més decorada. A una cantonada de l'edifici veiem una escultura que sembla ser la part de davant d'un vaixell, amb la forma d'una dona o sirena al davant i el que sembla ser el capità al damunt amb una espasa.



→ El palau de la música.

Observem clarament que segurament s'ha ampliat perquè sinó no es podien veure bé tots els detalls de l'escultura.